El cartell modern

Fins el 30 de setembre teniu temps de visitar l'excel·lent exposició que ha organitzat el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

S'exposen un centenar de cartells fruit del periode que envolta el canvi de segle, amb el Modernisme i la pintura japonesa com a referents estètics principals.

Podeu veure algun Casas i peces d'autors no tant coneguts com Chéret, Mucha, Steinlen o Penfield. No us perdeu les portades ja centenàries del Harper's Bazaar.

Un prodigi d'expressivitat recolzats en la llum i la senzillesa, alhora que un exemple que la publicitat no cal que sigui simplona ni barroera.

Salut i sort,

Suda Yoshiro

Aquest es el nom d`un artista japones d`art contemporani. No se si te gaire reputacio o no, pero la Vio i jo voliem visitar la galeria fotografica on exposava, i vam poder admirar la seva exposicio.

Imagineu-vos un enorme loft amb parets blanques. A sobre d`alguns punts a les parets hi ha un numero que t`indica de quina pec,a es tracta. Et dirigeixes alla i nomes veus una flor, una planta o una fulla d`arbre.

I penses: art contemporani. Fins i tot a la Vio, entusiasta de l`avanguarda artistica, li va semblar una presa de pel.

Despres vaig llegir al cataleg de l`exposicio (es veu que jo soc entusiasta de l`autoflagelacio) que les obres estaven pintades a ma sobre fusta. O sigui que la cosa tenia el seu merit, des del punt de vista artesanal, pero d`art alla no n`havia per enlloc. Sia et fa el mateix en plastic i molt mes barat.

Salut i sort,

Igor Mitoraj

Queden pocs dies per aprofitar l'oportunitat de gaudir de les escultures d'Igor Mitoraj que hi ha exposades a Rambla Catalunya.

La Fundació La Caixa ha organitzat aquesta exposició a l'aire lliure, una iniciativa que espero que es repeteixi perquè em sembla una manera absolutament democràtica d'exposar l'art, a més del goig de poder-ne gaudir al sol ara que fa bon temps i hi ha molta llum.

Com podeu veure, les escultures estan inspirades en les de la Grècia clàssica, en temes mitològics, però barnisades amb el desencís propi de qui ha viscut (patit?) el segle XX. M'han transmés una sensació de grandesa caiguda, de civilització en declivi, que no sé si fa referència a la fi que van tenir els grecs en mà de pobles més barbars o del destí que ens espera a nosaltres en mans d'un imperi que ara mateix encara és en mans d'un irresponsable.

La Vio va fer un munt de fotos precioses en blanc i negre (les no tant precioses són meves). De l'exposició n'han parlat l'Avui i en Guillem Carbonell.

Salut i sort,