Angkor, segon dia

Si ahir ens vam centrar en els temples de l’anomenat Circuit Petit, avui hem fet el Circuit Gran.

S’anomena Petit perquè els temples queden en un radi molt reduit, pero el circuit d’ahir incloia els tres més famosos: Angkor Wat, Bayon i Ta Prohm. Els d’avui eren en la seva majoria temples més petits, no tant espectaculars però més encisadors. A més, només hem hagut de compartir un temple amb un viatge organitzat; els altres, o els hem vist sols o amb algun altre mochilero com nosaltres.

Cal venir preparat per visitar completament tots els temples. No és que calgui fer escalada, però hi ha escales que són molt altes i empinades, fent que l’ascens sigui dur i el descens difícil i vertiginós. A banda d’això, hi ha un periode de temps, entre les 10 i les 12 del matí, que el sol i la humitat no perdonen. Explicades les dificultats, la conclusió: paga la pena. Sens dubte.

Us aclariré els dubtes amb els noms, pels que vulgueu buscar alguna foto o referència. Angkor era una antiga capital khmer. Els temples d’Angkor són el conjunt d’edificacions que es van construir durant el periode històric també anomenat d’Angkor, al voltant d’aquesta ciutat. Angkor Thom és el nucli de temples més propers a l’antiga Angkor. I, finalment, Angkor Wat (o Vat) és el més famós d’aquests temples. L’àrea on hi ha temples abasta uns 300 quilòmetres quadrats (riu-te’n del Vaticà) i per tant és impossible veure’ls tots. El temple allargat amb les panotxes de blat de moro amb el llac al davant (foto famosísima) és Angkor Wat. El que té les cares gegantines de pedra és Bayon. I el que està [literalment] esgarrat per arbres enormes que han desfet els seus murs, és Ta Prohm, també anomenat Tomb Raider perquè es van rodar algunes escenes d’aquell engendro protagonitzat per Angelina Jolie.

Avui hem repetit Ta Prohm i Bayon, o sigui que podem ser més objectius. Bayon només és una meravella. Ens han agradat més Ta Prohm i Angkor Wat. Bayon respira Història i Art a cada racó. Totes les cares són iguals però les veus diferents, perquè el voltant canvia i la llum també ho fa. I puges i baixes escales i dones la volta a torres (anomenades gopura) i vas passant per altars on hi ha budes, encens i flors i t’oblides que hi ha un món a fora.

Ta Prohm avui l’hem vist a plena llum del sol (ahir estava molt núvol). Sol i cel blau és Disney; núvols són Història (Paul Verhoeven). Té raó. Ahir ens imaginàvem un munt d’històries, avui hem vist com la Natura no ha tingut compassió d’un edifici abandonat pels homes. Im-presionante (Jesulín).

I aquí ho deixo fins demà, que us explicaré més coses de temples enmig de la jungla i alguna anécdota que ha quedat pendent.

Salut i sort, Ivan.

Angkor, primer dia

Seré breu, que ja porto estona contestant correus. Angkor es una de les millors coses que es poden veure al món, sense cap mena de dubte. Indicat per a qualsevol a qui li agradi minimament la Historia, arquitectura, botanica, zoologia, art, paisatges o japonesos. I japoneses. Contraindicat pels que necessiten escales mecaniques i no els agrada caminar. Hem visitat nomes sis temples, pero ja ha pagat la pena. La sortida de sol l’hem disfrutada al davant d’Angkor Wat, acompanyats de molts subdits de l’Emperador Aki Hito. A partir d’aleshores (estem parlant de les 5:30) i fins a les 14 :00h, ha estat un constant caminar, aturar-se, tancar la boca que s’havia obert misteriosament de bat a bat, i continuar. I beure aigua. La calor es pot aguantar, pero la humitat es tremenda. Afanyeu-vos a veure-ho. Estan edificant un munt d’hotels de luxe i aixo ja no sera el mateix. Seguirant faltant els adjectius, pero no podreu visitar molts temples sols, com avui encara hem pogut fer nosaltres. Hem fet un munt de fotos, pero no crec que n’hagi cap que faci justicia al lloc. Salut i sort, Ivan.

Siem Reap

Bona tarda.

Estem a Siem Reap, que es el poble des d'on es visiten els temples d'Angkor. El viatge fins aqui ha estat molt diferent del que ens esperavem.

I ha estat diferent per dos motius. El primer, que ha durat exactament el doble del que teniem previst, o sigui que havent sortit a les set del mati hem arribat a la una. El segon, que ha estat un passeig en barca fantastic. Be, potser exagero. Meravellos. Sensacional. Això mateix. Passare de fer-vos dentetes i per anar rapid us explicare el final, que es el mes divertit. Us havia parlat dels pesats que et volen encolomar un hotel o que contractis el seu tuk-tuk? Doncs aquí son molt pesats. De fet, han abordat la barca just quan atracava i han encanonat a tots els occidentals amb els seus cartells d'hotel tal o qual, i tots parlant alhora, i tocant-te i estirant-te (aixo no ho fan ni a la India). Sort que anavem mentalment preparats.

Els 10 minuts de viatge en tuk-tuk ens han portat per una carretera que travessa els arrossals (immensos, preciosos, oliverstonians) fins el Golden Banana, l'hotel. Com el nom no indica precisament, es un hotel fantastic. Bueno, bonito y barato. Be, barato li dic a pagar 25$ la nit per un duplex amb terrasseta, piscina (a compartir), aire acondicionat, i totes les comoditats que podeu pensar i que segurament no inclouen el Moet Chandon que hem trobat a la nevera. Envoltats de palmeres i en un escenari idilic, esta regentat per un holandes amb molt bona conversa. Ho sento, ara si que us volia posar dentetes.

Aquesta tarda hem estat passejant pel poble, perque el dels temples ho volem comenc,ar dema a les cinc del mati (hora d'apertura del recinte). Encara reconeixes el que havia de ser l'antic poble del que et parlen els viatgers de fa un temps, i el mercat es molt maco de veure (despres torno) pero a cada pam hi ha un restaurant, un bar, un ciber-cafe i un lloc per canviar divises. En tres anys aixo sera Port Aventura.

El mercat em dona l'excusa per parlar del menjar. Hem pogut veure materies primeres, tant animals com vegetals, que no hem sabut identificar. Amb la verdura aixo no es greu, ja saps que arreu hi ha hortalises diferents, pero algun animal penjat tenia una pinta inquietant.

Als restaurants, de moment, hem alternat menjar indi amb alguna especialitat khmer. L'arros amb pollastre fregit, arros fregit amb verdures, noodles fregits, rollitos primavera, i coses semblants. El dia que ens aventurem amb les parades que hi ha al carrer igual provem algunes de les delicatessen que exposen: serps i granotes. Granotes o gripaus, no estic segur, perque hi ha de diverses mides. Es serveixen fregides i ensartades en un pinxo, en plan moruno. Les serps, en canvi, les enrollen igual que a Madrid fan amb les porras.

I ja m'estic enrollant molt. Us deixo fins dema, pero abans li vull enviar un petonas ben gros a Nunuki, la que mes comentaris fa.

Salut i sort,
Ivan.

Angkor Wat, Cambodia

Si voleu veure una bonica sortida de sol sobre els temples d'Angkor Wat, aquí teniu l'enllaç. Els temples donen excusa per a moltes fotos, com aquesta altra, o aquesta, amb colors sospitosos de Photoshop. Salut i sort, Ivan.