És

Hi ha noms que resulten fàcils de recordar però incòmodes d'utilitzar. Avui parlem d'un restaurant que es diu És.

Pel que acostumen a ser els restaurants moderns, És té una carta relativament àmplia. A més, ofereix menús tant en horari de migdia com de nit. Poder sopar un dissabte la nit a preu de menú és un luxe a Barcelona. Plats variats sense que puguis catalogar la cuina amb cap de les etiquetes habituals. Hi ha peix, carns, carpaccios, verdures i fruites exòtiques, plats catalans i d'altres internacionals. Ideal per a portar un grup i que tothom pugui trobar quelcom del seu gust.

El menú que vam gaudir consistia en un entrant, un primer, un segon i postres, i incloïa també l'aigua o el vi. [Actualització: Tot per menys de vint euros.] Suposem que el vi era una copa per persona de vi de la casa, tot i que nosaltres vam preferir demanar un parell d'ampolles de vi de la carta. La carta de vins pica una mica més, però res que se'n surti del que és normal avui en dia.

Qualitat del menjar i dels vins: molt correcta. Tothom va quedar satisfet, però jo que sóc un perepunyetes vaig trobar que tot ho amanien de la mateixa manera: molt vinagre balsàmic i molt poc oli d'oliva. La cuina, per cert, és a la vista de tothom que es vulgui acostar.

Servei atent i simpàtic. Són pocs i això resulta en que de vegades triguen una mica, però els veus que van corrent de banda a banda.

La decoració és molt semblant a la del Carmelitas: parets i mobiliari blanc amb detalls vermells. Però És està molt més il·luminat. Allí on Carmelitas busca la parella o el petit comité, És s'alimenta dels grups d'amics, sense que per això hagis de patir un soroll massa fort.

Com diria el general McArthur, tornaré.

Salut i sort,

PS: Gràcies a Vio per la foto.

És
c/ Doctor Dou, 14
08001 Barcelona
Tel. 93 301 00 68
restaurant_es@yahoo.es

PARCO

Tornem a parlar de restaurants. Avui li toca al PARCO.

Dimecres passat vam anar a cel·lebrar el meu aniverari a aquest restaurant que no fa gaire va obrir al costat del cinema Casablanca, als Jardinets de Gràcia. Malauradament, cap de les tres fotógrafes oficials (Vio, Nunuki i Begobel) va portar la seva càmera i no hi ha constància gràfica de l'esdeveniment, o sigui que no us puc posar cap foto del local.

Els habituals del blog ja sabeu que m'agrada molt la cuina japonesa. A PARCO vam poder gaudir d'un excel·lent sushi i bones mostres de sashimi i maki. Vam demanar un variat de tots tres per a compartir entre els cinc que érem i després cadascú va demanar-se un segon. L'oferta consisteix només en plats japonesos, no hi ha cap escapada occidental, però havent nuddles i tempura no crec que això sigui massa problema per ningú. Tots els plats van agradar molt.

El servei va ser molt amable, cordial i eficaç. Són cambrers joves i es nota que el lloc és nou i encara hi ha il·lusió.

El punt original de PARCO és que no només és un restaurant japonés, també és un local lounge. Allà on els japonesos posen una iluminació lluminosa i diàfana, PARCO ofereix llum indirecta i un ambient íntim; en lloc de parets i mobiliari de colors clars o directament blanc, tot és fosc; i en lloc de cadires o el tatami i taules tradicionals japoneses trobem sofàs i sillons. La música també era lounge, i pel meu gust estava una mica massa alta.

També cal dir que a Barcelona quan es posa de moda alguna cosa, tothom ha d'apuntar-se a la moda. Ara mateix la moda són els locals lounge, i sembla molt difícil trobar algun lloc nou que s'escapi d'aquesta dictadura.

El preu, que incloïa també una ampolla de vi blanc, les postres i vàries cerveses, va ser de trenta euros.

O sigui que ja tenim un altre bon japonès pel centre, i a més no pica massa.

Salut i sort,
Ivan.

PARCO
www.parcosushi.es

Matsuri

El Matsuri és un restaurant asiàtic, bàsicament vietnamita, que hi ha al carrer Regomir, nº1. El problema que té és que també es un restaurant japonès que hi ha al carrer Regomir, nº1.

No feu aquesta cara de sorpresos, que de seguida us ho explico. Resulta que Nunuki ens va proposar anar a sopar al Matsuri, restaurant asiàtic. Vam quedar de trobar-nos allà mateix i, com que vam arribar nosaltres abans, ens vam posar en el que semblava el Matsuri. Com que vam arribar des del carrer Ferran, vam entrar al japonès.

Resulta que hi ha dos restaurants un al costat de l'altre, que tenen la mateixa adreça (o si més no l'escriuen igual a les respectives targetes), que es diuen igual, que es comuniquen per dins mitjançant la cuina, que és comuna, i que permeten que els clients d'un puguin demanar de la carta de l'altre, però les cambreres els consideren dos restaurants diferents, i les reserves són per un o per l'altre. Concretament, Nunuki havia reservat a l'asiàtic. Però això és un petit detall que les cambreres no sempre expliquen als clients. Us podeu imaginar la nostra sorpresa quan vam rebre una trucada de Nunuki, que arribava des de Comtessa de Sobradiel i estava davant de l'asiàtic, dient que acabava d'arribar al Matsuri i que no ens veia.

Resolta la confusió, era qüestió de passar a disfrutar del sopar. Erem tres i tots tres vam demanar dos plats i postre, a més de compartir una ampolla de vi blanc (un xarel·lo de Sumarroca) i una altra d'aigua. Ens va costar en total uns 76 euros, havent demanat una sopa, un plat d'arrós, dos plats de verdures, un de maki i un de sushi (de tonyina i de salmó, res de l'altre món).

El preu és ajustat i la qualitat del menjar és més que correcta, però el que mata el lloc és el servei: lentíssim. Entre plat i plat donava temps a parlar de tot i acabar avorrit. I per a demanar el compte i poder pagar, igual. Vam entrar a les deu, a dos quarts d'onze teniem les cartes, i vam acabar pagant a dos quarts de dues, i no és que ens dediquessim a petar la xerrada després de les postres, perquè ja ho haviem estat fent mentre esperàvem la teca.

En fi, que és un bon lloc però cal que aneu avisats.

Salut i sort,
Ivan.

Matsuri
c/ Regomir, 1
Barcelona
www.restaurant-matsuri.com

i Buoni Amici

Diumenge passat vam anar a dinar a l'i Buoni Amici, trattoria i restaurant que hi ha al carrer Casanova, entre Londres i la Diagonal.

Crec que és el tercer cop que anem, i com sempre va anar molt bé, tot i que la cambrera va liar l'Enric i la Núria i van acabar prenent un plat que no havien demanat, però que afortunadament també estava molt bo. Dic afortunadament, però seria estranyíssim que algun plat no estigués molt bé en aquest lloc. De primer les dues parelles vam compartir un parell d'amanides i uns entrants, i després cadascú es va demanar un segon plat, que van ser majoritàriament de carn, i les postres, on el tiramisú era cita obligada.

No faré la tonteria de pretendre explicar-vos què hi podeu trobar, perquè la cuina italiana deu de ser la més universal del món mundial (de moment; els indis estan en plena expansió global) però si que us vull aclarir que la qualitat és màxima i el preu molt raonable. Vam dinar com a reis, l'ampolla de vi era cara (podia haver estat caríssima, però la meva cunyada estava a l'aguait) i ens va sortir tot plegat per 80 € la parella.

Decoració bé, càlida de bon gust; soroll elevat, però sense ser ensordidor i tenint en compte que estava ple i que havia moltes famílies amb nens petits i adults que ho semblaven.

Si no sabeu on anar i voleu quedar bé, és un lloc excel·lent. I a més, a la vora està ple d'altres llocs on sopar o fer la copeta.

Salut i sort,Ivan.

i Buoni Amici
Casanova, 193
Tel. 934.396.816
www.ibuoniamici.com

ChidoOne

Pels que us agradi el menjar mexicà, ChidoOne és una opció ben interessant.

És un petit cafè i restaurant que hi ha al barri de Gràcia, ben a prop dels Cinemes Verdi, al carrer Torrijos. Els plats que vam demanar (dues enchiladas i uns tacos) eren molt abundants i estaben prou bé. A nosaltres el lloc ens el va recomenar un mexicà, o sigui que el menjar és mexicà de debó, no d'etiqueta.

Preu ajustat i ampli assortiment de cerveses mexicanes, decoració atractiva i molta llum, en contrast amb l'ambient fosc i més íntim de la Cantina Machito, més amunt i al mateix carrer, regentada per la mateixa gent.

Un lloc agradable on anar a fer un mos amb els amics.

Salut i sort,
Ivan.

ChidoOne
c/ Torrijos, 30.
Tel. 932 850 335
www.chidoone.es

El Merendero de la Mari

Dijous vam anar a sopar amb Rudy, un amic belga al que per distància geogràfica i manca de temps lliure no podem veure tant com ens agradaria. I ja sabeu on vam anar.

La primera opció havia estat el Barceloneta, però no havia taula lliure fins a les onze de la nit. Fer esperar tres belgues fins aquesta hora per sopar va segurament en contra de la Convenció de Ginebra. La gent del Agua ens va dir el mateix. Aleshores vam pensar en el Merendero de la Mari, naturalment al menjador i no a la terrassa.

I jo, francament, no penso tornar. No és que el lloc no m'agradés, o que no estigui bé, però no és el meu pal. És un restaurant pensat per a turistes, per a grups i per a empreses. La teca és bona, però si la setmana abans has menjat a La Ràpita o a Ca'l Faiges, com és el cas, no impressiona gens. El servei és bo, però tenint en compte la quantitat d'estrangers que visiten el local haurien d'espabilar-se més amb l'anglès i amb els costums més discrets que tenen els del nord a l'hora de cridar els cambrers. La fillastra del Rudy hagués mort de set si jo no li hagués indicat la paraula i el volum de veu necessaris per a cridar l'atenció. El preu (erem cinc, dos plats i postre cadascú, una ampolla de vi i altres begudes: 248 € ) em va semblar correcte, proporcionat a la qualitat i els estàndards habituals a Barcelona.

Però el que a mi em va matar va ser el soroll. Què voleu que us digui, jo sóc dels que volen gaudir de la taula. Al restaurant no només menges; també vols conversar, escoltar, parlar, contemplar tranquilament el moment, i res d'això és possible si hi ha un brogit de converses al voltant. No és que els grups que havia al voltant fossin especialment escandalosos, és que el soroll es multiplica degut a l'acústica del local.

A sota us deixo l'enllaç a la web. No sé quin indocumentat l'ha perpetrada, però us aconsello que apagueu els altaveus abans d'anar-hi, per molt que us agradi la música barroca. I un darrer comentari, lingüistic. M'agradaria saber què els semblarà als de Ciutadans que el website d'un restaurant de Barcelona sigui bilíngüe, castellà i anglès.

Salut i sort,
Ivan.

El Merendero de la Mari

El Último Agave

Ja fa més de dos anys que un mexicà em va recomanar aquest restaurant del carrer Aragó. Per fi l'he tastat. Vam anar amb un parell d'amics, ell també mexicà. I quan dos nacionals et diuen que un restaurant del país és bo, convé fer-hi cas.

És un local càlidament fosc, amb una llarga barra lateral. Sospito que a partir de determinada hora funciona com a bar, tant pel local com per les fotos que hi podeu trobar a la seva web. Compte, que qui l'ha dissenyat ha posat la música a tope i s'ha oblidat de col·locar el botó de fer-la callar.

L'ambient depén completament de la clientela. Si aneu entre setmana segurament només trobareu parelles i serà més tranquil. Nosaltres vam anar en divendres i havia, a banda del mariachi (que ens van dir que no estava pas malament) una taula llarga d'amics fent gresca. Perquè els cambrers són simpàtics i enrollats i no els fa res que allà es cel·lebrin trobades amb dosis generoses de decibelis.

Cambrers que, per cert, tenen tant d'argentins com de mexicans. Jo esperava veure la foto de Márquez i em vaig trobar amb Maradona. Em vaig fixar perquè justament dijous passat feia trenta anys del seu debut a Argentinos Juniors.

El menjar és el que podeu esperar: tacos, amanides, enchiladas, la carn i el pollastre, els frijoles, els tamales i els chiles. Hi ha plats amb tots els nivells de picant, per aquí no trobareu excusa. La qualitat em va semblar molt bona, tot i que el guacamole era un pèl més líquid del que a mi m'agrada.

El preu es veu que ha pujat considerablement. Quatre sopars regats amb generoses dosis de cervesa i combinats van pujar a l'astronòmica xifra de vuitanta euros. Encara hi ha una notícia millor: han obert un segon restaurant a Barcelona!

Bueno, bonito y barato.

Salut i sort,Ivan.

Limbo

Darrerament he anat dos cops al Limbo, i sempre ben acompanyat. Un cop èrem dues parelles, l'altre un grup de vuit, i en ambdós casos vam estar molt a gust.

El Limbo és un d'aquests restaurants ben dissenyats, fashion que se'n diu ara, on una ambientació ben muntada et predisposa favorablement a aprovar la proposta gastronòmica.

La teca és bona i l'ambient agradable. Una part del servei també ho és. I hi ha clientes que diuen que a l'entrar s'ensuma una pudor sospitosa, que deu d'entrar del carrer. Recomano la crema de tomàquet, els ous poché i el rap.

La qüestió és que ens va agradar. Això sí, prepareu la VISA.

Salut i sort,
Ivan.

Origen 99.9%

L'altre dia vam anar a sopar a un restaurant Origen 99.9%, concretament al que tenen al barri de Gràcia, al carrer Ramon y Cajal. Es veu que tenen la intenció d'obrir o franquiciar vint-i-cinc establiments més durant aquest any, o sigui que poden tornar-se molt populars. Si voleu trobar més detalls, aquesta és la web d'Origen 99.9%.

Em va agradar molt. La cosa va de cuina tradicional: plats de sempre i productes de la terra, sense gaire sofisticacions i recuperant receptes tradicionals potser oblidades o passades de moda, però que resulten bé.

Jo em vaig crospir una torrada d'almadroc i una coca de donja amb formatge. La salsa almadroc és una recepta medieval que porta formatge ratllat, una mica d'all i ou dur, tot ben picat i lligat amb oli d'oliva. L'acompanyaven amb una mica d'olivada. Mmmmh! El bull de donja és un embotit característic de l'Alt Urgell fet amb talls de panxeta, cap de llom i pot portar panxeta i cotnes.

Em consta que la coca de ceba i la de verduretes van tenir molt d'èxit, també. Però no us penseu que només hi ha torrades i coques. Penso tornar a provar la ceba farcida, la sopa de pastanaga i -si no porta pebrot- l'albergínia farcida, els popets amb xocolata i el conill al jaç, a banda d'altres torrades que fan molt bona pinta.

Música tranquila i poc soroll tot i que el local era ple. Decoració feta amb quatre duros però atractiva i molt acollidora. No recordo haver vist fumar ningú.

El preu és molt raonable però hi ha el greu inconvenient que el restaurant també actua com a botiga i es poden comprar força productes alhora que passes per caixa. Afortunadament ens va fer mandra carregar amb bosses a l'anar a fer la cerveseta.

La curiositat del local és la carta: té forma de revista, que pots portar-te a casa a llegir, on a més de l'explicació dels plats i ha altres articles de cuina. Els postres estan a les primeres pàgines, abans que les verdures, les carns i els peixos. Qüestió de prioritats?

Salut i sort,
Ivan.

Oolong

Oolong Cuina d’autor. c/ Gignàs, 25 (Gòtic – Born). Telèfon 933.151.259. Aquest és un restaurant modern, i m’alegro molt de dedicar-li un article perquè així puc definir què considero jo un restaurant modern, ja que aquest compleix totes les característiques:

• Espai molt reduït, poques taules, petites i amb poc espai entre elles.
• Carta molt reduïda: tres primers, tres segons, quatre postres i un parell d’opcions del dia.
• Decoració senzilla però molt bé.
• Presentació dels plats també molt bé.
• Tracte molt amable.
• Preu considerable.

La teca estava molt bé. Vam prendre un farcit de carbassó amb formatge de cabra, arròs amb verdures, una amanida, vi blanc (Rueda) i de postres un brownie i crêpe de xocolata. Tot correcte i ben presentat. La factura va ser d’uns cinquanta euros llargs per la parella, que avui en dia és normal, però jo sóc dels que encara recorden els preus en pessetes i faig la comparació. Si pensem que pràcticament escolleixes dins d’un menú, em sembla un pèl car. Anyway. L’ambient prou bé. La música és agradable i deixa xerrar tranquil·lament, no hi ha una gran sensació de soroll a l’ambient. Llum directa però suau i parets despullades que ensenyen la pedra, que li dóna una ambientació molt càlida al local. No crec que puguin admetre un grup nombrós. El local és més aviat per anar en parella o petit comitè. Salut i sort, Ivan.