Les pitjors portades del rock

L’altre dia vaig escriure sobre el darrer àlbum de The Constantines. Una de les coses que vaig dir és que la portada del seu CD és, sent generosos, els que els angloparlants dirien uninspiring …

I he pensat que potser fóra divertit d’engegar la llista de les pitjors portades del rock. Val a dir que el jazz i la música clàssica han tingut tradicionalment portades molt més ensopides: les fotos de paissatges i els retrats en primer pla del músic han estat els principals objectius.

A primer cop de memòria, la llista inclouria els següents:

• The Constantines / Tournament of Hearts
• Neil Young / Silver & Gold
• The Rolling Stones / Flashpoint
• Michael Jackson / Bad
• REM / Monster
• Dire Straits / Brothers In Arms

Quina altra portada inclourieu? Salut i sort, Ivan.

Tournament of Hearts

The Constantines

Tournament of Hearts

Sub Pop, 2005.

La que probablement és una de les pitjors portades de la història del rock amaga una petita joia d'aquesta banda canadenca. Rock guitarrer del de sempre.

Aquest tercer àlbum conté sabroses dosis d'indie rock, adobades amb arrenjaments que llimen les aristes fins a acostar el so cap a la banda pop: agressius però comercials. Cal veure què tal ho traslladen al directe, on segurament no podran lluir ni el piano ni la secció de metall o les coristes que li donen el toc original a algunes cançons, però probablement li donaran canya a les guitarres elèctriques i montaran la festa grossa tirant a la vessant més punk del grup.

Les cançons que més m'han agradat són Love In Fear, Hotline Operator i Thieves, però la força d'aquest CD és que no n'hi ha cap de dolenta. Molt recomenable.

Salut i sort,

Ivan.