Perquè durant una setmana no ha hagut articles a Famoses Darreres Paraules?
Hem estat de vacances, visitant amics a Brussel·les (Bruxelles/Brussel) i Colònia (Köln).
Perquè Köln, si ja havieu estat fa dos anys?
Perquè era el Karneval. La gent parla de Rio, Venècia, Cadis, Tenerife o Sitges, però resulta que el de Colònia és festa grosssa també.
Què té d'especial el Carnaval a Colònia per a que en parlis tant?
Què és molt participatiu. A Barcelona hi participa la gent dels mercats, els nens als col·legis i poca cosa més. Les rues són deslluïdes. A llocs com Sallent o Vinarós la farra és tremenda, molta gent es disfressa, especialment els que són a les comparses, però la majoria de la gent mira com altres van disfressats. A Colònia, el 95% de la població entre sis mesos i noranta anys va disfressada, o com a mínim maquillada, pel carrer.
És una bogeria descontrolada?
De cap manera. Tot i que la gent no para de beure, costa molt trobar gent beguda i passada de voltes. Tingues en compte que la festa compren tota la població, no només el jovent, i això fa que l'ambient sigui de rauxa però no de ... Sanfermines, per entendre'ns. Per exemple, diumenge el matí vam anar a una plaça on havien actuacions. La plaça estava plena a vessar de gent de vint fins a setanta anys. Tots juntets passant-ho bé.
Actuacions? De quina mena?
Primer vam veure les majorettes i després els grups de música. A diferència d'aquí, allà les majorettes són nois i noies (elles es diuen funkemarichen; ells ... importa?). No porten bastó però ballen al ritme de la banda de música que els acompanya. Feien coreografies de ball i acrobàcies. Les noies porten unes minifaldilles que en ple més de febrer treuen el singlop, i quan les llencen a l'aire (literalment) descobreixes que les calces són blanques i molt bufones.
Estàs de conya?
No, que va. Un dels números consistia en mantejar una rossa que mínim feia metre vuitanta, poca broma. Sis joves rossos i forts (típic tòpic nibelung) la feien arribar als tres o quatre metres d'alçada, moment en que ella aprofitava per obrir braços i cames per a demostrar que només havia perdut el seny, no el coneixement. Un altre número consistia en que un tio dempeus li agafava els turmells a una noia plantada a sobre seu; aleshores ella es deixava caure enrera i dos més l'aguantaven i la impulsaven cap endavant, i aleshores ella queia cap endavant del tio que l'aguantava, on altres dos nibelungos la tornaven a enviar cap el darrera; així sis o vuit cops. Com que no va vomitar, vam concloure que no havia esmorzat. I que era muda.
I els grups musicals?
Catxondos mentals tots. Són bandes que interpreten repertori típic de carnestoltes, cançons pensades per a que les canti tothom, que parlen de passar-s'ho bé, beure i lligar i que la majoria estan escrites no en alemany sinó en kölsch, el dialecte que parlen a Köln. Responen a l'esquema cantant, guitarra, baix, bateria i acordió. En alguns casos, teclats o altres guitarres. Les cançons són per cantar tothom: el cantant, els acompanyants i tot el públic. Imagina't que a les Festes Majors del teu poble contracten els Status Quo per a cantar el repertori de La Trinca i que tothom es sap les cançons i tothom les canta. Doncs això.
I això els agrada?
Flipen. Dijous vam anar a una festa que organitzaven al que deu de ser un casal cultural o centre cívic d'allà, un edifici de tres plantes, amb quatre espais diferents, ple fins a la bandera. Igual erem cinc mil persones. Hi havia una orquestra que oferia música de big band i de ball, un conjunt soul força bo, un DJ que posava electrònica i coses més pop, i un grup que feia versions pop i rock. Ambient animadíssim i la gent responent. Però quan de debó les pistes de ball s'emplenaven (per a descans momentani dels que servien les cerveses) era quan alguna banda d'aquestes de carnaval sortia a l'escenari. La gent deixava de ballar i beure i passava a cantar i abraçar-se els uns als altres formant cadenes que es movien esquerra-dreta a tot l'ample de la sala. Impressionant.
Però els alemanys no eren gent sèria i organitzada?
Organitzats ho són un munt! Fixa't: dijous festa grossa; divendres només marxa per la nit (necessiten el dia per a netejar el de la nit passada); dissabte marxa a tope; diumenge marxa relaxada (un altre cop neteja i recuperació hepàtica); dilluns la rua; i dimarts tornen a treballar.
Com que necessiten un dia per a netejar?
Divendres a les tres de la tarda passàvem per davant d'un pub que l'estaven netejant i et prometo que es veia la diferència d'alçada entre el terra net i el que encara havien de recuperar. Igual amb les taules. Quan vam deixar la festa de dijous, vam anar a buscar el tren, una passejada d'un quart d'hora. Els primers deu minuts pel carrer vam estar trepitjant vidres trencats; no per gust, sinó perquè no havia lloc on no hagués un vidre (got) trencat. Ja no t'explico el que s'enganxaven les sabates al terra gràcies a la beguda derramada, la quantitat de papers per terra, etc. Això si, l'endemà tot net i pulit.
Quan comença el Karneval?
El Karneval comença dijous, exactament a les onze del matí. Per això, algunes empreses tanquen bé a les onze bé a les dotze del migdia (les altres donen el dia lliure directament). De fet, vam veure un munt de gent que entrava o sortia de treballar disfressada. Fins i tot vam passar per un banc a treure diners d'un caixer i tots els empleats que hi havia anaven disfressats. T'imagines demanar-li una hipoteca a un pirata o que un pallasso et doni la nòmina?
I quan acaba?
Dilluns. Cap allà les nou del matí surt la primera carrossa de la rua; la darrera surt cap a les sis de la tarda. Això vol dir que, depenent on siguis del recorregut, pots estar esperant fins les tres de la tarda a que arribin i que veuràs passar la darrera més tard de les nou de la nit. Veus passar un exèrcit de gent disfressada: comparses que van tots iguals, colles d'amics que van cadascú com vol, policies uniformats amb barba postissa o nas de pallasso, de tot. Les carrosses van llençant dolços, xocolata, caramels, llibres infantils, confetti i altres andròmines. Nosaltres vam tenir pastilles de xocolata durant un any, només de les que vam recollir a la rua del 2005.
I això, tot el dia?
Difícil de dir. Nosaltres ens despertàvem tard (com mana el manual de vacances) i quan sortiem al carrer ja veiem a tothom disfressat. Com que estavem a un hotel a un poblet al costat de Colònia vam tornar sempre amb el tren de dos quarts de tres del matí (el servei és ininterromput, tota la nit, un tren cada hora). Sempre vam tornar acompanyats de pollastres, presidiaris, pirates, ossos i altres personatges ocurrents, en gran ambient musical (divendres va acompanyar-nos la banda sencera: tuba, trompetes, trombons, etc.) i de cel·lebració. Heu anat mai a Canaletes en metro després que el Barça guanyi un títol? Tothom saltant, cridant i fent gresca? Doncs això. A quarts de tres. I havia colles que aguantaven molt més, clar.
Però la festa, a quina hora comença?
Ja t'he dit que els alemanys estan molt ben organitzats. La festa que t'he dit abans va obrir les portes a les sis en punt de la tarda, però de camí vam passar per davant de locals que ja estaven en marxa a les tres de la tarda. Com que divendres i dissabte hi ha gent que treballa, no és qüestió de perdre el temps.
La gent, de què es disfressa?
Aquest any han tingut molt d'èxit els pirates, els indis (natius nord-americans) i els cowboys, els escocesos i els Lost in Translation (els que hagueu vist la pel·lícula: vestits com la Scarlett i el Bill Murray la nit que surten de festa). Altres clàssics que no han faltat són els pallassos, els tios vestits de monja, els monjos, els soldats del segle XVIII, les tigresses i els lleons. Però també hem vist disfresses molt originals, com la d'una senyora que anava de camp de futbol, un Atila molt currat i unes japoneses molt aconseguides. Nosaltres anàvem de vaques i els nostres amics d'astronautes. Els que us animeu a anar, tingueu en compte que si heu d'anar pel carrer convé que la disfressa abrigui. I si heu de portar un abric o anorak a sobre, que sigui ben vell, perquè igual li cau a sobre algun litre de cervesa.
De debó beuen tant?
Tingues en compte que la cervesa alemanya és aigua-xirri, nivell Xibeca. A més, Köln no és Munich: el got típic és un quinto, 200 ml. Sorprenentment, els lavabos es mantenen en bones condicions higièniques fins i tot a la matinada. I insisteixo que no veus gaire gent torrada.
Així, puc anar amb la família?
I tant! Pots portar la dona, els sogres, els fills i fins i tot el gos. Només hi ha tres condicions: tothom disfressat (o us sentireu desplaçats), que us agradin les salsitxes i la cervesa, i bon humor.
Alguna cosa més que hagi de saber?
A qualsevol gresca acostuma a haver un animador, vestit de soldat del segle XVIII. A part de soltar les parrafades d'introducció als grups i les comparses, és el que va animant la gent. Ell alça el braç dret i crida Kölle! (crec que vol dir els de Colònia) i la gent contesta Alaaf! (aixecant també el braç dret, de la mateixa manera que tu diries apa, ves). No sé què vol dir Alaaf, però tenint en compte que ho diuen tres-centes vegades al dia i que el consum mig de cervesa és de tres-cents gots, podem fer una bona suposició.
Finalment, patirem algun altre article sobre el Karneval?
I tant! Encara us he de castigar amb una descripció més detallada de la rua, ensenyar-vos les fotos que hem fet, les que han fet els nostres amics, i si pot ser, també ensenyar-vos alguna cançoneta.
Salut i sort,
Ivan.
