Oral Fixation, vol. 2

Segona part de la Fijación Oral de la colombiana tenyida i segon àlbum completament en anglès que fa.

Les aparences enganyen. A la primera entrega del 2005, Shakira aparentava donar el pit a un infant: una imatge tendra per un disc marxós. Ara dóna una imatge d'Eva que físicament no li senta gens bé i que lluny de les connotacions pecaminoses de la disfressa ens porta un àlbum almibarat. Jo la preferia de morena, al natural, tot i que reconec que la noia ha deixat diners, hores i greixos al gimnàs.

I crec que la de Barranquilla ha fet un petit pas enrere amb aquest compacte, que no està a l'alçada ni de la primera part en castellà ni del seu gran èxit fins el moment, Laundry Service. Part de la culpa li dono a l'idioma: Shakira pot haver aprés anglès i ser capaç d'escriure les lletres en aquest idioma, però em fa l'efecte que no les canta amb la mateixa emoció que quan ho fa en castellà. I això li pesa al disc. Something pot estar bé, però no li aguanta la comparació a En tus pupilas, la versió ¿original? en castellà publicada al volum 1 de Fijación Oral. Curiosament, a Something hi ha passatges en francès però no en espanyol. Temes com Illegal (amb la inconfusible però aquest cop poc inspirada guitarra de Carlos Santana) o The Day and The Time pateixen del mateix mal.

Musicalment, Shakira continua apostant per l'eclecticisme i el mestissatge. El gènere de l'àlbum és indiscutiblement el pop, però hi ha tocs de rock guitarrero que déu molt a Roxette (Don't Bother, aires festius de Fairground Attraction (Hey You) i fins i tot un homenatge al tecnopop barrejat amb lletra conscienciada (Timor). Els arranjaments inclouen trompetes que ens recorden a Herb Alpert, violins, tocs aflamencats i guitarres poderoses. De tot per agradar a tothom, però no se sap molt bé cap a on apunta. La extended version incorpora a més la facilona Hips Don't Lie, que hagués estat una bona cançó de l'estiu.

Les caderes més seductores del pop es continuen inspirant amb una barreja entre Gloria Estefan i Alanis Morrissette, però aquest cop hi ha més balades que en els darrers discs i poc espai pel ball o la traca. I les balades, són de la mena ensucrada i no de l'emocional. I així és difícil engrescar la gent.

Salut i sort,
Ivan.

Shakira
Oral Fixation, Vol. 2
Epic, 2005

Shakira – Fijación Oral, vol. 1

La nena ha aprés a cantar. Ja no fa aquells galls escandalosos que protagonitzava quan encara no s’havia tenyit el cabell.

El que ha guanyat en tècnica ho ha perdut en espontaneitat, però, i la seva proposta és molt convencional. Voler ser la número u porta aquestes coses. Com també porta incloure col·laboradors amb renom, el cas de La Tortura (amb Alejandro Sanz) i Dia Especial i No (amb Gustavo Cerati).

Shakira ha ampliat encara més el ventall de les seves composicions, des de la més típica del seu repertori com En tus pupilas, amb la que obre el treball, passant per una balada de tall Broadway com és Obtener un sí i el pop d’inspiració anglosaxona de Las de la intuición, fins a la tímida aproximació al rock que representa Escondite inglés. Per cert, és aquí on arriva aquell ullet al rock dur que feia a l’interpretar una versió d’AC/DC durant el Tour de la Mangosta? Quina decepció!

No està malament, veurem la segona part, cantada en anglès.

Salut i sort,
Ivan.