Freedom's Road

Com gairebé tothom a aquest país, jo vaig conèixer aquest músic amb el seu àlbum Scarecrow, quan encara es deia John Cougar Mellencamp. Aleshores portava una llarga llista de fracassos, era una eterna promesa i acabava de publicar un disc excel·lent. Vint anys més tard ha construit una sòlida carrera, artísticament coherent, reconeguda per la crítica i ignorada pel gran públic.

I és que pels altres rockers, compartir generació amb Bruce Springsteen és molt dur. Però en fi, es fa el que es pot i en el cas de Mellencamp es pot fer molt. El seu darrer CD és una mostra notable del millor rock nordamericà: rítmic, líric, fresc i contundent alhora i amb la barreja en el punt adequat. La producció no li treu ni una puça d'autenticitat a la música i, en moments molt concrets, li dóna un punt de sofisticació molt agradable.

Les lletres són més patrioteres del que ens agrada a alguns, i prou patrioteres per a que agradin a altres. De totes maneres, quanta gent escolta les lletres de les cançons avui en dia? Mellencamp les canta amb senzillesa, convicció i sense cap mena d'artificis i li surt un treball rodó.

Més a prop dels 60 que dels 50 John Mellencamp ha deixat de ser un rocker dels que es pategen la carretera per viure i ha assolit una molt interessant maduresa. No m'extranyaria gens que aviat ens proposi un recopilatori acústic de la seva obra. Seria interessantíssim.

Salut i sort,
Ivan.

John Mellencamp
Freedom's Road
Universal Republic, 2007