Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges

divendres, de novembre 02, 2007

El régimen de Franco

Per tots els que com jo treballeu durant aquest pont de Tots Sants, una mica d'humor.

He perdut el compte de vegades que he rebut aquest video. Per tant, vull aprofitar aquesta ocasió per a dir dues coses: la primera, què és graciosíssim. La segona, que si us plau no me l'envieu més.

Salut i sort,

dissabte, de setembre 22, 2007

Fer dissabte

Ja sabeu que dissabte jo intento relaxar una mica el blog i publicar alguna cosa que faci somriure. Amb aquest video no us cal entendre els subtítols, que si no estic equivocat són en holandès.

Salut i sort,

dilluns, de setembre 10, 2007

Teclejant sense parar

Un clip humorístic que reflecteix molt bé la mentalitat espanyola, tant la de l'empresari com la del ciutadà del carrer.

Salut i sort,

dissabte, d’agost 18, 2007

Acudit masculí

Una mujer acompañó a su marido a la consulta del médico. Después de su chequeo, el médico llamó a la mujer sola a su despacho.

El médico le dijo: Tu marido tiene una enfermedad muy grave, combinada con un estrés horrible. Si no haces lo siguiente, sin duda morirá.

Cada mañana, prepárale un desayuno saludable. Sé amable y asegúrate de que esté siempre de buen humor. Prepárale algo para comer que le alimente bien y que pueda llevar al trabajo.

Y cuando vuelva a casa mas tarde, una cena especial. No le agobies con tareas ya que esto podría aumentar su estrés. No hables de tus problemas ni discutas con él, solo agravará su estrés. Intenta que se relaje por las noches, utilizando ropa interior "sexy" y dándole muchos masajes. Anímale a que vea algo de deportes en la televisión.

Y lo más importante, haz el amor con el varias veces a la semana y satisface todos sus caprichos.

Si puedes hacer esto durante los próximos 10 - 12 meses, creo que tu marido Recuperará su salud completamente".

De camino a casa, el marido pregunta a la mujer: '¿Qué te dijo el médico?"

Ella contestó: 'Que te vas a morir."

Salut i sort,

dimarts, d’agost 07, 2007

Capacitat de síntesi

L'estiu és época propícia per als continguts lleugers i més encara si no tens temps o ganes d'escriure. Aprofito per a publicar un clàssic que de tant en tant m'arriba a la bústia.

Diu l'email que el que segueix és l'enunciat d'un examen al Colegio Público Nacional García Lorca de Madrid, concretament de l'assignatura de Lengua española.

Ejercicio.- Composición literaria que contenga los siguientes temas:
1- Sexo
2- Monarquía
3- Religión
4- Misterio
Recomendaciones del profesor: Brevedad y concisión.

Respuesta de uno de los alumnos:

¡SE FOLLARON A LA REINA!, ¡DIOS MÍO!, ¿QUIÉN HABRÁ SIDO?

Per si em llegeix el jutge Del Olmo: no és la Reina d'Espanya! És una de fictícia!

Salut i sort,

diumenge, de juliol 01, 2007

Escalfament global

Salut i sort,

dimecres, de juny 20, 2007

El nou himne

A manca de valors de més volada, aquest simpàtic cor ha trobat una sèrie de bens patris que gaudeixen de merescut consens entre tota la ciutadania. Bé, hi ha el cava per enmig, i no recordo haver escoltat la sidra, ... però igual aquesta és la manera que s'acabin absurds boicots o que molts s'adonin de les xominades que defensen uns quants.

Salut i sort,

dimarts, de juny 12, 2007

Tetris

Jo he jugat molts cops al Tetris, però sempre amb ordenador, mai no ho he fet de debó:

Salut i sort,

dimarts, de maig 29, 2007

Turisme rural

Un altre d'aquests missatges de correu que circulen per internet. No és massa graciós, però satiritza algunes actituds que reconeixereu ben aviat.

Salut i sort,

TURISMO RURAL

Se trata de un deporte nacional que antes se llamaba ir al pueblo. La diferencia es que si vas a tu pueblo es gratis, y si haces turismo rural vas a un pueblo que no es tuyo y pagando una pasta.

Para hacer turismo rural no vale cualquier pueblo. Tiene que ser un pueblo "con encanto". ¿Y qué es un pueblo "con encanto"? Pues un pueblo que sale en una guía de pueblos "con encanto". Si es que se cae por su propio peso.

A estos pueblos se suele llegar a través de una carretera comarcal con encanto, que es una carretera con tantos baches y tantas curvas que cuando llegas al pueblo estás encantado de bajarte.

Y cuando entras al bar intentas integrarte con los vecinos:
- ¡¡¡Buenos días, paisanos!!! ¿Qué es lo típico de aquí?

Y el del bar piensa: Pues aquí lo típico es que vengan los gilipollas de la ciudad los fines de semana a dejarse doscientas mil pesetas.

Lo siguiente es alojarse en una casa rural o casa con encanto, que es una casa adornada con muchas vasijas y ristras de ajos en el techo, que no tiene ni tele, ni radio, ni microondas. Eso sí, tiene unos mosquitos trompeteros que por la noche hacen más ruido que una Derbi Coyote.

Luego te das cuenta de que los del pueblo viven en unas casas que no tienen ningún encanto, pero tienen jacuzzi, parabólica, Internet y portero automático. Tu casa no tiene portero automático, pero tiene una llave que pesa medio kilo.

Otra ventaja que tiene hacer turismo rural es que puedes elegir entre una casa vacía o vivir con l os dueños. Estupendo. Te vas de vacaciones y además de la tuya tienes que aguantar una familia postiza. Que por la noche tú quieres ver la película, ellos los documentales, y te planteas:
¿Quién manda más, yo que he pagado 600 euros o este señor que vive aquí?.
Pues gana él, que tiene garrote.

Y encima te dicen que tienes la "posibilidad de integrarte en las labores del campo". Que quiere decir que te despiertan a las cinco de la mañana para ordeñar a una vaca. ¿No te jode? Es como si te vas a una gasolinera y te tienes que poner tú la gasolina, o como si vas a un McDonalds y tienes que recoger tú la bandeja. O sea lo normal. Así que te levantas a las cinco para ordeñar a las vacas. Que digo yo: ¿por qué hay que ordeñar a las vacas tan temprano? Si la leche está ahí. ¿No se pueden ordeñar después del aperitivo? Yo creo que esto es fastidiar por fastidiar, porque a la vaca le tiene que sentar como una patada en las ubres que la despierten a las cinco de la mañana para que le toque las tetas un extraño.

Que la vaca te mira como diciendo: "Tío, si quieres leche vete a la nevera y coge un tetra brick". Es que son ganas de molestar.

Pero el encanto definitivo son las actividades al aire libre. Como cuando te ponen a hacer senderismo, que es lo que habitualmente se llama andar, y consiste, pues eso, en poner un pie delante de otro hasta que no puedas más, mientras los del pueblo te adelantan en un todoterreno con aire acondicionado. Pero tú encantado. Vas por el campo como abducido. Te vuelves bucólico y todo te parece impresionante: ves una caca de vaca y sueltas:
- "Ummmmmh qué olor a pueblo." ¿A pueblo? A pueblo no, huele a caca. Eso sí, a caca con encanto.

Y todo, sea lo que sea, te sabe a gloria: en el mesón te ponen dos huevos fritos con chorizo y tú en tu ciudad no te comes estos huevos, ni estos chorizos. Y le dices al camarero:
- Oiga ¿a qué este chorizo es de matanza?
- Pues casi, porque a punto estuvo de matarse en la curva el del camión de Campofrío.

De repente oyes unas campanadas y dices:
- ¡Ah!. ¡Qué paz!. No hay nada como el sonido de una campana.
Y el del bar te dice: ¡Pero si está grabado! ¿No ves el altavoz del campanario?
En ese momento te preguntas si los sonidos de las gallinas y de los grillos no vendrán en un CD: Rural Mix2005, Los 101 Mayores Éxitos campestres.

De lo único que estás seguro es de que los mosquitos trompeteros son de verdad. Que pareces un Ferrero Rocher con varicela.

Yo creo que, de lunes a viernes, la gente de estos pueblos vive como todo el mundo, pero el fin de semana distribuyen por la carretera a unos tíos disfrazados de pastores y cuando ven que se acerca un coche, avisan a los del pueblo con el móvil:
¡Eh, que vienen los del turismo rural! Y cambian el cartel de "Videoclub" por el de "Tasca", sueltan unos perros cojos por las calles y sientan a la entrada del pueblo a dos abuelos haciendo alpargatas, que luego te compras unas y te salen más caras que unas Nike.
En fin, yo creo que un montaje tan grande como éste no puede ser obra de personas aisladas. Estoy seguro de que están implicadas las autoridades.

Me imagino al alcalde:
Queridos paisanos: este verano, para incrementar el turismo, vamos a importar más mosquitos del Amazonas, que el año pasado tuvieron mucho éxito. Y quiero ver a todo el mundo con boina, nada de gorritas de Marlboro ¡Y haced el favor de pintaros el entrecejo, que no parecéis de pueblo! Y las abuelas. Nada de top less en el río, que espantáis a los mosquitos. Ah, y por cierto: Este año no hace falta que nadie haga de tonto del pueblo.

¡Con los que vienen de fuera ya vale!

dijous, de maig 24, 2007

Atracament frustrant

Darrerament estic escrivint poc, i no per falta de temes, sinó per manca de temps. Escriure, quan es fa per plaer i no per obligació, demana no només el temps estricte per a teclejar el text (o, encara millor, fer servir la ploma) després d'haver-lo pensat una mica, sinó també un temps de qualitat superior: amb tranquilitat, amb l'ànim descarregat de tot allò que t'ha estat estressant, per a que puguis gaudir de l'activititat i recrear-te en la creació. No sé si a mi em funciona, és a dir, si el que acabo escrivint està bé o no, però jo funciono així.

Total, que darrerament no tinc prou temps ni és prou bo. Per a que el bloc no mori d'inanició, us deixo aquest enregistrament d'un atracament frustrat. I frustrant. Si l'haguèssim vist a una pel·lícula haguèssim dit que la situació era irreal per inversemblant. A mi em va arribar en un d'aquests missatges de correu que corren per internet, sense cap referència a la font.

Salut i sort,

Si només veieu una imatge fixa i no un video, proveu a descarregar-vos la imatge al vostre ordenador i mirar-ho amb algun visor d'imatges com IrfanView o ACDsee.

dissabte, d’abril 21, 2007

El pesat al seient del costat

Suposem que estem en un vol transcontinental. Dotze hores al costat de persones que no coneixes. I just al costat t'ha tocat aquell pelma que no hi ha manera que et deixi dormir, o concentrar en el teu llibre, o mirar la pel·lícula, o jugar amb el portàtil.

Solució: connectar-se a aquesta web, tancar els ulls i fer veure que reseu amb devoció.

L'humor negre també és sa.

Salut i sort,
Ivan.

diumenge, d’abril 08, 2007

dissabte, d’abril 07, 2007

S'acosta l'avió

A ben segur que tots els que heu donat de menjar un nen petit heu fet servir la tècnica de l'avió.

És una tècnica molt popular i ben fàcil d'implementar: primer, li dius al nen que s'acosta l'avió; aleshores, comences a fer el soroll del motor de l'avió; paral·lelament, suques la cullereta a la papilla i comences a desplaçar-la, creant un arc ben ample cap a la boca de la criatura; tot això acompanyat d'una cara de gilipollas tant gran com pugueu.

Perquè la gent posa cara de gamarús és un misteri, igual que també ho és perquè no ens modernitzem una mica i fem el soroll d'un avió a reacció. Oi que vosaltres també imiteu un motor d'hèlix?

Doncs bé, com en tantes altres facetes de la vida, la tecnologia també aquí ve al nostre rescat.

Baby Spoon Plane

El preu d'aquest estri imprescindible a tota llar familiar és de només 8.44€. El podeu trobar a Drinkstuff.com, un lloc on també trobareu jacuzzis portàtils, o la taula per a jugar a poker de Harley Davidson.

Naturalment, la notícia m'ha arribat gràcies a un blog, Pixel y Dixel, que es van enterar gràcies a Microsiervos, que alhora ho van descobrir mitjançant Gizmodo, els quals citen a Coolest Gadgets com a font d'informació.

I és que la majoria de blogs parlen de gadgets o d'altres blogs.

Salut i sort,
Ivan.

dilluns, d’abril 02, 2007

Rajoy i Napoleó

Acabo de rebre el següent missatge per correu electrònic.

Es corto pero tiene una gran esencia, y un poco de cultura siempre viene bien.

Napoleón Bonaparte durante sus batallas siempre usaba una camisa de color rojo. Para él era importante porque, si era herido, con su camisa roja no se notaría su sangre y sus soldados no se preocuparían y no dejarían de luchar.

Toda una prueba de honor y valor. Doscientos años mas tarde, Mariano Rajoy utiliza siempre un pantalón marrón.

No estic segur que el de la camisa de Bonaparte sigui cert, i estic convençut que Don Mariano porta pantalons d'altres colors, però cal admetre que l'acudit és molt ocurrent.

Salut i sort,
Ivan.

dissabte, de març 24, 2007

Star Wars a Ginatonic

No tinc el plaer de conèixer la Gina. M'he enterat de l'existència del seu blog Ginatonic (Antes Diaripersonal) gràcies a que iBelchi la va convidar a escriure un article a Barcelonar. Resulta que a la Gina li agrada això del disseny gràfic, dibuixar i escriure i té un sentit de l'humor que a mi m'encanta. Es veu que, a més, és fan de Star Wars, i li ha posat una mica de sal i pebre a la saga.

Yoda by Gina

A banda d'aquesta paròdia de Yoda, també podeu descobrir l'autèntica personalitat de Jabba the Hutt o la reflexió que feia Leia al final de l'Episodi VI, entre d'altres articles que paguen molt la pena.

Salut i sort,
Ivan.

dissabte, de març 10, 2007

Homes destacats

M'ha arribat durant els darrers dies una curiosa classificació dels tres homes més destacats de l'any 2006.

En realitat, l'any és només per despistar, el que compta és que dijous va ser el dia de l'any en que moltes noies estaven contentes de treballar a casa i fora de casa, i crec que és bo acabar la setmana amb bon humor.

Salut i sort,
Ivan.

dissabte, de març 03, 2007

El punter

Tots aquells que alguna vegada us heu fet la pregunta ¿com s'ho fa l'ordenador per a moure la fletxa per la pantalla quan jo moc el ratolí?:

Visiteu aquesta pàgina japonesa i fixeu-vos bé. Hi ha una lupa electrònica d'alta definició a la part central de la pantalla. Heu de moure el punter (la fletxa) per sobre i veureu el mecanisme informàtic. Però heu de fixar-vos bé.

Salut i sort,
Ivan.