Gent educada

La demagògia està més de moda que la democràcia, i això porta diverses conseqüències que ara no em ve de gust discutir, però també porta que la sàtira estigui a l'ordre del dia. Vegem-ne dos exemples. El primer, muntat per les Juventudes Socialistas de Madrid.

I, com deia aquell, després de l'acció, arriba la reacció:

Salut i sort,

Team America: La policia del Món

La vena sarcàstica i gamberra de South Park ja va arribar fa anys al cinema. Aquest any s’han decidit a fer un film més polític, en el sentit ampli de l’expressió: no només reflexionen –a la seva manera- sobre l’actuació política americana arreu del Món, sinó també sobre la seva pròpia opinió publicada. Però, Team America no té com a primera intenció la de transmetre un missatge polític, sinó fer-te passar una bona estona rient-te d’un grapat de protagonistes habituals de les pàgines de premsa. I ja posats, aprofita per a clavar unes quantes punyalades als tòpics cinematogràfics de Hollywood, d’estil narratiu, escenes manides i personatges sobats. Si heu vist alguna vegada cap episodi dels Thunderbirds, ja coneixeu l’estètica de la pel·lícula (No serveix el film rodat recentment amb actors reals, entre ells Bill Paxton; si en canvi el video-clip de Calling Elvis, dels Dire Straits). El grup d’acció d’elit aquí s’anomena Team America i comandat per un personatge inquietant es dedica a fer de policia mundial, sense que cap mena de terrorista o d’escrúpol ho pugui impedir … És molt curiós que en un film amb aquestes premises no surti cap marioneta de cap polític americà. Censura prèvia? Autocensura? En qualsevol cas, una llàstima, perquè el film perd credibilitat com a crítica, i alguna oportunitat immillorable per augmentar la dosi de paròdia i comicitat. Qui pren el protagonisme “progressista” és el món de Hollywood, amb tot el reguitzell d’actors i actrius que allà tenen imatge esquerrana. No en surt cap dels falcons, tampoc. L’únic polític que apareix és el líder nordcoreà Kim Jong Il, esdevingut icona dels dolents del Món (no hagués estat més adient en Bin Laden?) i ridiculitzat cruelment. Posats a ridiculitzar un líder polític, perquè no un del vostre país, nens? Això sí: riure, rius. I molt. Salut i sort, Ivan.