Una de les dificultats que trobava quan martiritzava algú de vosaltres, via bloc o personalment, explicant les nostres vacances al Japó, era transmetre la sensació d'enormitat que tens quan voltes per Tokyo.
Afortunadament, Héctor García en el seu magnífic bloc Kirai.net publica una imatge satelital on es compara clarament la mida de Tokyo respecte les de Madrid i Barcelona.
Alló que diuen de la imatge i les mil paraules és totalment cert.
Salut i sort,
De tornada a Barcelona, el primer que trobo a faltar és el silenci de Tòquio.
Heu llegit bé, he dit el silenci.
La petita ciutat on visc genera un nivell de decibelis qué és realment molest. Si no em creieu, proveu un dia de passejar una estona amb el iPod a un volum que no sigui el màxim. Pot ser proper al màxim, això si. Veureu que no hi ha manera d'escoltar cap cançó complerta sense que interfereixin obres, motocicletes, discoteques sobre quatre rodes, nens, senyores que en una vida anterior han estat peixateres, i senyors que no ho són perquè parlen a crits amb algú que és a l'altra banda del carrer.
En canvi, a la megàpolis asiàtica, vint-i-un cops més extensa i gairebé déu cops més poblada, el soroll es manté a un nivell raonable. Els sons que recordo de Tòquio són els corbs i els semàfors, com ja us vaig comentar.
Quina diferència hi ha? D'entrada, a Barcelona hi ha moltíssimes motocicletes. A Tòquio el que veus són moltíssimes bicicletes. Hi ha motos, però excepte les Harley Davidson no n'hem vist cap de sorollosa (no crec que moto chicharrilla tingui traducció al japonès). El trànsit és dens, però no arriba als nivells barcelonins. A més, es distribueix entre els carrers i la xarxa d'autovies que recorren la ciutat a alçada, de manera que el soroll s'escapa cap els núvols. I, molt important, quan hi ha una retenció els conductors que esperen no s'entretenen amb l'instrument musical del seu automòbil (el clàxon) sino que esperen estòicament (o, millor dit, amb paciència budista).
La gent no crida pel carrer. Ni parla amb un to de veu elevat. Això inclou també la canalla. Coincidir amb una excursió escolar i comprovar que les bromes i les empentes es realitzen a nivells acústics que aquí considerem d'oficina tranquila és un xoc cultural de primer ordre.
Hi ha també el tema dels mòbils. Ni t'enteres de les intimitats dels altres (barreres lingüístiques a banda) ni has de patir el seu mal gust a l'hora d'escollir la musiqueta que els notifica la trucada o el darrer SMS. Es que no us sé dir ni una sola musiqueta de mòbil que hagi escoltat!
En fi, que ara quan els de poble em diguin que a una gran ciutat no es pot viure pel soroll i l'estrés que provoca, els diré que el problema no és la ciutat, sinó els ciutadans.
Salut i sort,
No, no es que Pe s`hagi escaquejat del rodatge del film de Woody Allen a Barcelona. Es que la l`hem vista uns quants cops per aqui.
El primer, a la portada d`una revista de moda.
El segon, a una enorme valla publicitaria, acompanyada de sa germana Monica.
El tercer, al poster de Volver, penjat a un centric cinema, on l`estan projectant.
I el darrer, al veure en una megapantalla d`aquestes que hi ha a les cruilles el trailer de Volver.
No deixa de ser curios.
Salut i sort,
Us havia dit que ens extranyava no veure massa gent a Tokio. Be, ja hem trobat les multituds.
Resulta que de dia s`amaguen, probablement en oficines, i surten de nit. Veus parelles d`amigues, colles d`amics, parelles agafades de la ma i grups d`homes tots vestits amb vestits negres i camisa blanca (l`uniforme de l`oficinista) que van a sopar i a prendre unes copes junts.
L`horari habitual d`oficina es de 9 a 5 o 6, pero els oficinistes no tornen a casa fins a les 10.
Si de dia l`acumulacio d`anuncis luminosos es impactant, de nit es espectacular. No es estrany que ara posen pantalles gegantines de video: un luminos mes de neo no destaca de cap manera.
Queda explicar el concepte multitud a Tokio. Imagineu el Portal de l`Angel el primer dissabte de rebaixes. Multipliqueu-ho per quatre i teniu una avinguda de Tokio a les vuit del vespre. Pero a Barcelona nomes hi ha un Portal de l`Angel, aqui es un continu. Orientar-se dins l`estacio de tren de Shibuya ja de per si es complicat, perque es enorme i laberintica, pero si li afegeixes aquesta marea humana acabes pregant per trobar una sortida, la que sigui, i despres orientar-te a l`aire lliure i donar les voltes que calguin fins trobar el carrer que buscaves.
Salut i sort,
Abans m`he oblidat de dir-ho. Quan hem tornat a la tarda ens hem trobat la motxilla a l`hotel. L`amabilissim personal de l`aeroport de Narita ens l`ha portada fins l`hotel, embolicada amb plastic, juntament amb una altra bossa on havia les claus dels candaus i el seu corresponent albara.
Finnair i els japonesos son gent de fiar.
No m`agradaria que cap fines o cap japones perdes la seva maleta a l`aeroport del Prat.
I, tambe cal dir-ho, durant dos dies no hem hagut de carregar la motxilla.
Salut i sort,
Avui, com que es dilluns i els museus tanquen, ens hem dedicat a passejar.
Hem comenc,at pel barri de Shibuya. Pels que heu vist 300 cops Lost in Translation, la plac,a on hi ha un munt de gent i que es creua en diagonal, vista des del mirador d`un Starbucks. Un barri molt comercial i on hi ha molt de moviment pero gens d`aglomeracio.
Despres hem anat per Shinjuku i Omote-Sando. Mes botigues i centres comercials, especialment l`avinguda Omote-Sando, que es on hi ha totes les botigues de marca: Gucci, Benetton, Zara, etc. Es aqui on he dinat a un kaitensushi per l`astronomica xifra de 450 iens. Dos cafes a un Starbucks et costen gairebe el doble.
El punt algid del dia ha estat la visita al temple de Meiji-jingu. Precios, tot i que no es l`original de l`Edat Mitjana, sino que va ser reconstruit despres de la Segona Guerra Mundial, quan va ser destruit pels bombarders nordamericans. L`han tornat a fer amb cedres de la illa d`Hokkaido, que tenen una especial reputacio.
Hem tingut la sort de coincidir amb un casament ipoder veure la desfilada dels nuvis, sacerdots i familia, que han suportat estoicament la sessio fotografica a que els han sotmes tots els turistes presents.
Els temples sintoistes (ja en portem dos) semblen forc,a senzills en aparenc,a. Construits de fusta, consten d`un recinte quadrat que envolta un o mes edificis, en el principal dels quals hi ha l`altar, que no esta massa ornamentat i es es zona reservada als sacerdots.
Els creients s`acosten al davant, on poden deixar una ofrena. Aleshores piquen de mans i fan tres reverencies. No se si preguen o demanen algun desig. Alguns turistes els imiten, pero jo crec que els ritus religiosos nomes s`han de practicar si hi creus.
No menys espectacular es el bosc que envolta el temple, una autentica maravella. Alla dins hi ha un silenci impresionant, que nomes trenquen les teves petjades sobre la grava del cami i els crits dels ocells. I ets enmig d`una ciutat amb mes de 12 milions d`animes. Pero Tokio en comparacio amb Barcelona es una ciutat molt silenciosa.
Finalment hem fet un altre recorregut pel barri on som ara, Ueno. El parc que hi ha te un estany enorme. La meitat de l`estany es pot recorrer amb barca (n`hi ha algunes amb una forma d`anec bastant ridicula) pero l`altra meitat esta completament coberta de vegetacio acuatica, i es on deixes de veure anecs (dels de debo) i veus tortugues.
Hi ha mes coses, pero vindran en altres articles. Si algu te alguna curiositat en particular, que pregunti als comentaris.
Salut i sort,
Hem estat passejant per Akihabara, un barri que hi ha a la vora de l'hotel.
No sé la mena de cel·lebració que hi havia, pero havien tallat l'avinguda principal (imagineu-vos el carrer Aragó de Barcelona) per a que la gent pugués passejar per enmig i es puguessin realitzar les performances.
Una bona col·lecció de joves sense complexos s'han posat a cantar, ballar o fer el que saben fer millor que d'altres, mentre la gent els mirava extranyada, els fotografiava i reia amb i d'ells. Com les estatues de la Rambla pero en plan dinàmic. I com els concursos de la tele nipona que veiem de vegades, però en directe.
La passejada ha donat per tenir una primera (i bona) impressió de la ciutat, pero d'això ja en parlarem un altre dia.
Que passeu un bon dia, jo me'n vaig a dormir.
Salut i sort,
