Guardiola entrenarà el Barça B

Pep Guardiola no necessita presentació, ni com a jugador de futbol ara retirat, ni com a símbol d'un cert barcelonisme, el que defensa que per a guanyar s'ha de jugar bé i que jugar bé vol dir fer-ho amb tècnica, amb habilitat i picardia, més que no amb múscul.

I a partir d'avui, Pep Guardiola és l'entrenador del Barça B. Que tingui sort, perquè crec que la necessitarà.

Hi ha una certa coincidència en pensar que tot i el descens de categoria protagonitzat per l'equip en aquesta temporada, els jugadors tenien prou qualitat tècnica. Els problemes han vingut més aviat donats per la seva manca d'experiència i el que podriem anomenar manca de contundència. De competitivitat. I no sé jo si Pep Guardiola és la persona més indicada per a readreçar aquest rumb.

No és que cregui que Guardiola no té mentalitat competitiva. Però si crec que li va mancar ambició (o potser característiques físiques, no ho sé) per a progressar més en la seva carrera. Crec que es va conformar en ser el jugador que ja era i no va voler (o poder) pujar a rematar més sovint, tirar ell les faltes, governar l'entramat defensiu i ser, en definitiva, molt millor del que va ser.

Penso que els jugadors del planter han d'imbuir-se d'una voluntat de ferro per a millorar. Han de ser molt conscients que si volen arribar al primer equip no els val ser bons futbolistes: han de ser dels millors del món, perquè el Barça juga contra Milan, Chelsea, Madrid i altres equips d'èlit, i s'exigeix nivell màxim.

Penso que també han de veure clar, i més ara fixant-se en el que ha passat, que amb saber tocar-la no n'hi ha prou, que s'ha de tenir una certa mentalitat i fer que aquesta mentalitat governi el cos i el comportament durant tota la temporada.

I em demano si Pep els podrà transmetre tot això. Estic convençut que els ensenyarà no només a tocar-la de primera, sinó també a saber fer el millor en cada cas, i que els jugadors disfrutaran entrenant i jugant en el seu equip, però dubto si trobarem noves figures per aquest camí.

I he de reconèixer que m'agrada molt la humiltat amb que ha assumit el càrrec.

Per altra banda, també m'ha agradat llegir el reconeixement de la figura de Quique Costas que va fer el Txiki. No sempre la responsabilitat del mal resultat és atribuible a l'entrenador, que ha fet el millor que es podia fer amb allò que tenia a la seva disposició.

Salut i sort,

Guardiola

Dissabte passat, el diari Marca li va fer una breu entrevista a Guardiola, amb l'excusa del partit del Bernabeu.

Hi ha diversitat d'opinions sobre en Pep. Jo particularment crec que ha fomentat una imatge massa cursi de la seva persona, que ha volgut reivindicar que no és només un parell de cames que saben jugar al futbol i s'ha trobat que semblava que volia anar d'intel·lectual. Crec també que a partir del moment en que va deixar el Barça, ni ell ni el seu agent tenien gens clar què volien i podien fer amb la seva carrera.

Però també crec que aquest noi té una muntanya de seny enmig de les orelles. La mostra és la darrera resposta de l'entrevista. El dia abans d'un Madrid-Barça, li fan onze preguntes a un ex-futbolista que s'acava de treure el títol d'entrenador. Les 10 primeres previsibles, incloent la del perquè sempre fracassa La Roja. I arribem al punt:

¿Existe identificación con España por parte de los jugadores catalanes?

Si hubiera selección catalana oficial, yo hubiera jugado ahí y no con España. ¿Por qué? ¡Porque yo nací en Cataluña! Pero eso no quita para que siempre me haya dejado todo con la selección; cuando iba, tenía la misma implicación que con el Barça. Igual. Eso sí, eso de justificar la derrota diciendo que los catalanes o vascos no sienten la camiseta es una tontería. Y si el problema es ése, ¡que no lleven a más jugadores catalanes!... y se arregla.

Més clar, aigua. Llàstima que donar lliçons parlant no faci que altres aprenguin a escoltar.

Salut i sort,
Ivan.