Kyoto

Kyoto es el gran problema de fer un viatge pel Japo. Senzillament, no te l`acabes. Et desmunta qualsevol planificacio que haguessis preparat.

I que hi ha a Kyoto? Molt d`encant. Paris, Londres o Roma estan plenes de museus i monuments, un munt de llocs per visitar i on cal invertir moltes hores al llarg de diversos dies. I a mes, hi ha barris que son pintorescs, bonics o interessants per alguna rao.

Kyoto te tot el mateix i a mes esta plagada de racons encisadors. Vas caminant per una avinguda qualsevol i et trobes amb una casa ajardinada que es molt maca. Li vols fer la foto i quan estas preparant l`encuadre t`adones que girant-te una mica entra tambe l`altre arbre, que tambe es maco; et gires i aleshores vols que capiga la porta del darrera, que te un gravat; si entra la porta ja no entra el porxo, que te un fanalet; ... i aixi un lloc darrera de l`altre.

Que portes cinc minuts sense que hagi res destacable? Cap problema. Resulta que estas a punt de creuar un rierol, un dels tants afluents del riu Kamo-Gawa que creuen la ciutat, i alli es genera una altra foto amb arbres, vegetacio, casetes monissimes i ocells cantaires.

El que mes s`assembla d`Europa es Florencia, pero no es ni la meitat de gran que Kyoto.

I despres hi ha el palau i les villes imperials. I els altars xintoistes. I els temples budistes. I el barri de Gion.

I, a mes, nosaltres hem coincidit (aqui si que ha anat be planificar) amb el Gion Matsuri, un dels tres festivals mes importants del Japo.

O sigui, que hem deixat de banda la visita a Osaka. Ara ja som un altre cop a Tokyo. Seguirem informant.

Salut i sort,

Amabilitat japonesa (I)

Entrem a una cafeteria de Kyoto, per prendre alguna cosa calenta mentre esta plovent a bots i barrals.Jo demano un cafe au lait i, ves per on, me`l serveixen amb gel. Els faig entendre que el volia calent i elles, que no parlen altra cosa que japones, em fan entendre que alla aquest nom vol dir un refresc amb gel.

Mentre la Vio es pren el seu suc de taronja, anem preparant el recorregut per Kyoto. Al cap d`una estona, les dues cambreres s`han adonat que no he tocat la beguda i, sense que jo m`ho esperi, es presenten a la nostra taula, comencen a fer les habituals reverencies de salutacio i, tot somrient, admeten que el malentes es culpa seva, que els sap molt greu la mala estona que estic passant i em demanen si vull un cafe calent.

Quan aconsegueixo tancar la boca de la sorpresa que tinc (es que a mes, s`han esforc,at a trobar les quatre paraules necessaries en angles per a poder-nos comunicar), els dono les gracies i els dic que si, que voldria un cafe calent.

Me`l porten, i mentre me`l prenc continuu al.lucinant amb el detall que han tingut.

Al cap d`un minut torna a venir la cambrera i un altre cop les reverencies. Ara que?

Deixa una moneda de 50 iens a sobre la taula. Es clar, el cafe costa menys que el cafe amb llet gelat!

Igual que als bars de casa nostra, oi?

Salut i sort,