Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris India. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris India. Mostrar tots els missatges

dimecres, de maig 16, 2007

Rushing Home

Rushing Home
Rushing Home, una foto de BoazImages.

Aquesta foto, tècnicament perfecta, mereix un comentari aclaridor.

Tothom que ha estat a la Índia sap que un auto-rickshaw, un tuc-tuc, no passa dels cinquanta quilómetres per hora. Per tant, donar-li aquesta sensació de màxima velocitat té un mèrit inqüestionable.

De fet, ja té molt de mèrit fer una foto a un tuc-tuc en que no surti cap vianant per enmig ...

I el que té encara més mèrit és tenir la tranquilitat de parar-te a fer la foto enmig d'un carrer indi amb la calor, la gent, els sorolls i les aromes ambientals típiques del país.

Salut i sort,

dilluns, de gener 15, 2007

El primer casament del segle del Segle XXI

Llegeixo a La Vanguardia la interessantíssima (i no hi ha gens d'ironia) notícia del casament entre Aishwarya Rai i Abhishek Bachchan. Intentaré explicar-vos coses que no podeu llegir a la notícia.

Aishwarya Rai

La popularitat d'Ash (el diminutiu d'ella) és superlativa, no només a la Índia, sinó a tota l'àrea d'influència del cinema indi, que cobreix la major part d'Àsia. Qualsevol pel·lícula que ella protagonitzi es converteix en un èxit aclaparador; la premsa del cor publica constantment detalls (reals o no) sobre la seva vida i les seves fotografies decoren moltíssimes parets d'habitacions públiques i privades, masculines i femenines, a la major part de llars del món (perquè ni Europa ni Amèrica som al centre ni som majoria; recordem-ho). La bellesa és qüestió de gustos, però jo he estat incapaç de posar-me d'acord amb mi mateix sobre on surt més guapa aquesta noia, si amb un vestit de vellut negre, en un primer pla més informal, somrient i ben mudada a la manera tradicional, maquillada en un acte social, amb una imatge més moderna, o tal com surt a Bride and Prejudice (la foto de dalt). És possible que reconegueu en ella la model que anuncia rellotges Longines o altres productes de luxe. Jo la trobo tant guapa que fa plorar.

El cinema de Bollywood ha estat sovint classificat com de tercera categoria. Crec que hauriem d'anar revisant aquesta injusta etiqueta. Tècnicament estan a l'alçada de qualsevol altra indústria cinematogràfica; industrialment tenen un múscul financer i de quota de mercat amb les que només Hollywood es pot comparar, i no sempre des de dalt; i artísticament poden mirar a la cara a qualsevol. Els professionals indis han assolit un merescut reconeixement internacional quan han abandonat aquest estil i han filmat cintes tant interessants com La boda del monzón, Fuego, o Kamasutra. Són els mateixos que fan les pel·lícules amb violència o romanticisme (hi ha les dues vessants) barrejat amb números musicals. Podem tenir alguna dificultat cultural (és a dir, de costum) per a digerir els guions, però reuneixen un munt d'aspectes que ens haurien de ser familiars: les històries romàntiques cursis (com els serials llatinoamericans o el cinema espanyol dels seixanta), els musicals (de Broadway a Fred Astaire), les històries de lladres i serenos, etc., i la barreja d'estils en una mateixa obra és quelcom què l'òpera europea ha consagrat, no?

Els guions bollywoodians són, això si, esquemàtics i exagerats. El públic indi el que vol és evadir-se de la seva realitat, igual que ho han demanat els públics que han alimentat Hollywood, Cinecitá i Filmax durant tants d'anys. En la mesura en que el cinema sigui el mitjà d'entreteniment de les cada cop més poblades classes mitjanes i altes asiàtiques aniran apareixent guions més matisats i triomfaran també allà els excel·lents drames que han produït.

Del nuvi no en sé res, però us puc explicar ben clarament el nivell de popularitat de son pare, Amitab Bachchan.

Amitab Bachchan

Tant aviat aterres a Delhi comences a veure'l per tot arreu, constantment i a tota mena de llocs. Si, és Deu (i també diuen que ell s'ho creu). Si us pensaveu que Lady Di era popular a Londres o que Maradona a Buenos Aires està fins i tot a la sopa, és que no heu estat a Delhi: anuncis de qualsevol mena d'articles, portades de revistes i diaris, posters i fotografies penjades a les parets, portades de l'extensa bibliografia a ell dedicada, aparicions contínues a tots els mitjans de comunicació, souvenirs a tota banda ... impressionant de debó. Be, a Delhi o a qualsevol lloc de la India. O del Pakistan, o Bangla Desh, Nepal, ... Penseu que aquest home acostuma a tenir dues o més pel·lícules alhora a la cartellera de Bombay o qualsevol altra ciutat índia, a més de sortir per televisió amb qualsevol excusa. I porta sent mega-estrella més de trenta anys.

Quan vam visitar Jaipur vam aprofitar per anar al cinema. Va ser tota una experiència amb la que si tinc temps ja us avorriré un altre dia, però el que compta és que al film apareixien tots dos. Ash, des del primer moment, provocant comentaris i suspirs d'admiració dels fans, que anaven puntuant l'acció; Amitab, a la segona part del film. En la seva primera escena ningú no va entendre la seva línia de diàleg, perquè tot el cinema (i vull dir tot el cine; i us faig saber que aquell cinema era enorme, midael Coliseum de Barcelona) va començar a aplaudir, cridar i celebrar la seva aparició. No penseu en els aplaudiments que reb Lina Morgan al teatre; imagineu-vos que Ronaldinho entra a classe al col·legi de nens més histèricament culés que conegueu. I llavors multipliqueu-ho per deu. És l'efecte Bachchan.

Per tant, no estem parlant d'un casament. Estem parlant del casament del segle, només comparable amb els de Carles i Diana, la Pantoja amb Paquirri, o Brad Pitt amb Angelina Jolie. I riu-te'n tu de la tonteria que va organitzar-li el Tom Cruise a la Katie Holmes, qui són aquests? No he tingut temps de capbuçar-me a fons a internet, però em jugo un pèsol a que mig món en va ple ara mateix. Proveu a buscar el nom d'algun dels nuvis a Google i us adonareu de la volada que tindrà l'esdeveniment.

La fama no és senzilla enlloc i tant els Bachchan com la Rai han d'anar sempre acompanyats per escortes professionals. De fet, tots ells han estat notícia per suposats xantatges soferts per la màfia hindú, una trista i no confirmada història que naturalment no inspirarà cap pel·lícula índia ... de moment.

Salut i sort,
Ivan.

diumenge, de gener 07, 2007

La India, a ASMAT

La Yolanda Rivero torna a exposar.

Pushkar, India

Ja podeu visitar l'exposició, tot i que la pàgina web d'ASMAT està bastant desfasada i encara parla de l'anterior exposició i no dóna els detalls necessaris. Sembla que teniu de temps per visitar-la fins el 28 de febrer.

De fet, és la mateixa exposició que es va cel·lebrar al Café Monty, les mateixes fotografies (excepte una, que per motius d'espai no ha cabut). Resulta que el fotògraf que havia d'exposar a ASMAT va fallar, i la fotògrafa Gache Bocazzi va recomanar el treball de Yolanda. Com podeu imaginar, això ha augmentat el capital d'orgull i satisfacció a casa. Malauradament, com que tot ha anat tant ràpid, no hi ha hagut una inauguració oficial com el primer cop, que sempre és una oportunitat per a trobar-te amb gent que estimes i coneixer-ne de nova.

ASMAT, pels que no ho sabeu, és un multiespai de viatges. Hi ha la botiga, que ofereix material millor i més car que el que podeu trobar a Coronel Tapioca, el bar-restaurant, i la sala d'activitats, on a banda de xerrades i conferències, ara s'exposen les fotografies de la India. També organitzen cursos i altres activitats.

O sigui, que l'artista continua a la lliga dels amateurs, però escalant posicions.

ASMAT està al carrer Rosselló, 254, a la croïlla amb la Diagonal.

Salut i sort,
Ivan.

dimarts, d’abril 04, 2006

Tuc-tuc

No és la primera vegada que comento una foto a Flickr que em porta records de la Índia. Ja ho vaig fer el desembre passat, amb una posta de sol.

En agraïment a les moltes estones d'entreteniment i joia que m'ofereixen, els dono un munt d'accessos, gràcies als dos links que veieu (i utilitzeu?) a la barra de la dreta.

La foto que avui comento ens mostra un auto-rickshaw o, com diuen allà, un tuc-tuc, aparentment a tota velocitat, recorrent els carrers d'una població anomenada Mysore. Jo mai vaig veure un d'aquests aparells superar uns meteòrics 60 quilòmetres per hora i diria que no en són capaços. Fixeu-vos en la decoració: les fulles que hi ha al sostre, la trompeta a la dreta del conductor, la mena de rosari de roba que hi penja al morro del vehicle, posat allà per a donar bona sort. No se sap si la bona sort és pel conductor, pels clients o pels que es puguin creuar en el seu camí.

Fixeu-vos també amb la coincidència de colors amb els taxis de Barcelona. Aquest vehicle, fent servir combustible ecològic, seria la sensació a Barcelona: petit, àgil, a una velocitat adient (prou ràpid per anar al màxim legal en ciutat) i apte pel 80% de serveis, els que no demanen més de dos passagers que no portin equipatge. Tres caben si estan ben avinguts. No comentaré el que penso que faria Clos amb aquesta idea perquè veure el tuc-tuc m'ha posat de molt bon humor i no ho vull espatllar.

Com sempre, si entreu a Flickr, poseu-vos el despertador.

Salut i sort,
Ivan.

dimarts, de desembre 13, 2005

Nostàlgia

Quan veus la foto d'un lloc on has anat de viatge t'agafa una barreja ben curiosa de sentiments.

Nostàlgia, abans que res. Orgull, si el lloc és llunyà o costa d'arribar-hi. Alegria, pel retrobament amb un vell amic. I segons com, emprenyament, per no poder tornar en un futur previsible.

La foto és de Chittaugarh, al Rajasthan.

Salut i sort,
Ivan.

dijous, de desembre 01, 2005

Quina tecnologia és necessari desenvolupar?

L'article de Michael Canellos a CNET Perspectives tracta sobre la possibilitat que la Índia pugui explotar les aparentments immenses reserves de petroli que hi ha al seu subsol ... si es desenvolupés la tecnologia que ho permeti.
El que em crida més l'atenció de la seva reflexió és com ha evolucionat el concepte alta tecnologia darrerament. És cert que ni la Geologia ni l'Enginyeria Mecànica semblen temes gaire apassionants avui en dia, però no es pot pas menysprear el seu grandíssim impacte econòmic.
En els darrers anys ha semblat evident que les tecnologies interessants eren les de generació d'energia neta, la biotecnologia (especialmente la genètica) i les TIC. Si es confirma el que apunta aquest article, podem veure com la terra de Gandhi pot no només formar hordes d'enginyers de software sinó també manades de geòlegs i enginyers.
Al cap i a la fi, el sector que mou actualment l'economia espanyola (la contrucció) té més de 2000 anys d'història ...
Per altra banda, la perspectiva que el segon gegant asiàtic pugués competir amb Aràbia Saudí al mercat de l'or negre, té unes implicacions geoestratègiques de primer ordre. Econòmicament, li donaria la volta a la situació actual: un fluix immens de dólars i llocs de treball cap a la Índia; l'impacte social sobre 1000 milions llargs de terraquis ja el podeu imaginar; tot el tema d'estalviar hidrocarburs i desenvolupar fonts d'energia netes podria quedar en un segon terme; i políticament, l'equilibri de poder mundial giraria -encara més- sobre Àsia.
Salut i sort, Ivan.